Élisabeth Borne
 (2022)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 abril 1961 (63 anys) 15è districte de París (França) |
 Diputada a l'Assemblea Nacional | |
| 22 juny 2022 – 22 juliol 2022 – Freddy Sertin → Legislatura: setzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: Calvados' 6th constituency (en)  Electa a: élections législatives de 2022 dans le Calvados (fr) | |
 Primera ministra de França | |
| 16 maig 2022 – 9 gener 2024 ← Jean Castex – Gabriel Attal → Nomenada per: Emmanuel Macron | |
| Ministra de Treball | |
| 6 juliol 2020 – 16 maig 2022 ← Muriel Penicaud – Olivier Dussopt → | |
| Ministra de Transició Ecològica i Solidària | |
| 16 juliol 2019 – 6 juliol 2020 ← François de Rugy – Barbara Pompili → | |
| Ministra de Transports | |
| 17 maig 2017 – 16 juliol 2019 ← Alain Vidalies – Jean-Baptiste Djebbari → | |
| President-director general RATP | |
| 1r maig 2015 – 17 maig 2017 ← Pierre Mongin – Catherine Guillouard → | |
| Prefecta de Viena | |
| 1r febrer 2013 – 23 abril 2014 ← Yves Dassonville – Christiane Barret → | |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique (1981–) École des ponts ParisTech Collège des ingénieurs |
| Alçada | 1,7 m |
| Activitat | |
| Ocupació | política, enginyera, alt càrrec |
| Partit | Renaixement (2017–) Territoris de Progrés (–2020) |
| Artistes relacionats | Victoria Kiener (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Olivier Allix (1989–2008), divorci |
| Fills | Nathan Allix |
| Pares | Joseph Borne i Marguerite Lescène |
| Parents | Marcel Lescène (avi matern) Zélig Bornstein (avi patern) |
Premis
| |
Signatura  | |
  | |
Élisabeth Borne (París, 18 d'abril de 1961) és una alta funcionària i política francesa que ha ocupat diversos ministeris[1][2] i primera ministra de França entre 2022 i 2024.[3]
Biografia
És filla d'un pare jueu d'origen rus, d'una família que es va refugiar a França el 1939 i membre de la resistència durant la Segona Guerra Mundial, i una mare normanda, tots dos directius d'un laboratori farmacèutic. Elizabeth Borne és enginyera de camins (IPEF, ingénieur des ponts, des eaux et des forêts), per l'École Polytechnique. Té un màster del Col·legi d’Enginyers en administració d’empreses.[4]
Ha treballat al Ministeri d’Equipament, amb el gabinet de Lionel Jospin, després al d'Educació Nacional del 1991 al 1993, amb Jack Lang. Després a Matignon, a la seu de la Presidència de Govern, del 1997 al 2002. Fou directora d’urbanisme de la ciutat de París de 2008 a 2013.[2][4]
Prefecta de la regió de Poitou-Charentes del 2013 al 2014 i després cap de gabinet de Ségolène Royal al Ministeri d’Ecologia del 2014 al 2015, va ser presidenta de l’Autoritat Autònoma del Transport de París (RATP) del 2015 al 2017.[4]
El 17 de maig de 2017 va ser nomenada ministra de Transport. Va ser nomenada ministra de Transició ecològica i solidària el 16 de juliol de 2019, arran de la dimissió de François de Rugy a conseqüència d'escàndols pel seu ús de fons públics.[5][6] El 3 de juliol de 2020 fou nomenada ministra de Treball en el nou Govern Jean Castex.[7]
El 16 de maig de 2022 va ser nomenada primera ministra de França per part d'Emmanuel Macron, després de la renúncia de Jean Castex. És la vint-i-cinquena persona que esdevé cap de govern al país, i la segona dona que accedeix al càrrec.[3] El 8 de gener de 2024 va presentar la seva renúncia com a primera ministra.[8]
Referències
- ↑ «Élisabeth Borne» (en francès). Gouvernement. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Vincendon, Sibylle. «Elisabeth Borne. Elle a pris le métro» (en francès). Liberation. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Macron nomena Elisabeth Borne primera ministra francesa». Vilaweb, 16-05-2022 [Consulta: 17 maig 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «RATP : Elisabeth Borne devrait remplacer Pierre Mongin» (en francès). Le Monde.fr, 24-03-2015.
- ↑ «Elisabeth Borne». Gala [Consulta: 17 juliol 2019].
- ↑ «La ministra de Transporte francesa es nombrada titular de Ecología Elisabeth Borne sustituye en el cargo a Francois de Rugy, que dimitió por el escándalo desatado por el uso que hacía de los fondos públicos». Diari ABC, 17-07-2019 [Consulta: 17 juliol 2019].
- ↑ Décret du 6 juillet 2020 relatif à la composition du Gouvernement.
- ↑ «Elisabeth Borne presenta la renúncia com a primera ministra». Vilaweb, 08-01-2024. [Consulta: 8 gener 2024].
Govern Jean Castex (des del 6 de juliol de 2020) | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Europa i afers estrangers |
| ||||||||
| Transició ecològica |
| ||||||||
| Educació nacional, joventut i esports |
| ||||||||
| Economia i finances |
| ||||||||
| Defensa |
| ||||||||
| Interior |
| ||||||||
| Treball i inserció |
| ||||||||
| Ultramar | |||||||||
| Cohesió dels territoris i relacions amb les col·lectivitats territorials |
| ||||||||
| Justícia | |||||||||
| Cultura | |||||||||
| Solidaritat i Salut |
| ||||||||
| Mar | |||||||||
| Ensenyament superior, recerca i innovació | |||||||||
| Agricultura i alimentació | |||||||||
| Funció pública | |||||||||
| Ministres delegats i secretaris d'Estat depenents del Primer ministre |
| ||||||||
