Abd-Al·lah ibn al-Hàssan
Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib o, més senzillament, Abd-Al·lah ibn al-Hàssan fou un cap alida hassànida, rebesnet del profeta Muhàmmad pel seu net al-Hàssan. Inicialment amb bona relació amb el primer califa abbàssida as-Saffah, després fou sospitós al següent califa, al-Mansur (754), especialment per causa dels seus dos fills Muhàmmad i Ibrahim ibn Abd-Al·lah. El califa envià Uqba ibn Salm amb cartes falses suposadament del Khorasan que demanaven a Abd-Al·lah d'unir-se a una revolta i aquest, inicialment prudent, va caure finalment al parany i va anunciar una futura revolta. El 758 al-Mansur el va cridar a la Meca i el va fer empresonar, però els dos fills es van poder escapar; el 762 el va portar a Babilònia, on va morir a la presó, als 75 anys, segurament assassinat per ordre d'al-Mansur.[1]
Referències
- ↑ Ahmed, Asad Q. The Religious Elite of the Early Islamic Ḥijāz: Five Prosopographical Case Studies. Occasional Publications UPR, 2011, p.154-156. ISBN 1900934132.
Bibliografia
- Zetterstéen, K.V. «ʿAbd Allāh b. al-Ḥasan». Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. 14 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/abd-allah-b-al-hasan-SIM_0048>
