Garcia I de Galícia
![]() ![]() | |||||||||
Biografia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | c. 1042 (Gregorià) ![]() Zamora ![]() | ||||||||
Mort | 22 març 1090 (Gregorià) ![]() Castillo de Luna (en) ![]() ![]() | ||||||||
Sepultura | Panteó de reis de San Isidoro de León ![]() | ||||||||
| |||||||||
Activitat | |||||||||
Ocupació | governant ![]() | ||||||||
Altres | |||||||||
Títol | Rei de Galícia ![]() | ||||||||
Família | Dinastia Ximena ![]() | ||||||||
Pares | Ferran I de Lleó ![]() ![]() | ||||||||
Germans | Urraca de Castella, Elvira de Toro, Sanç II de Castella i Alfons VI de Lleó ![]() | ||||||||
Signatura ![]() ![]() |
Garcia I de Galícia (1042-1090) fou rei de Galícia en dos períodes (1065-1071) i (1072-1073).
Tercer fill del rei Ferran I de Castella, després de la seva mort (1065) d'acord amb el seu testament va rebre Galícia i el petit territori del que llavors era el comtat de Portugal en qualitat de regne. Els seus germans Sanç i Alfons van rebre respectivament els regnes de Castella i Lleó.
La divisió del patrimoni de Ferran va produir grans conflictes entre els germans, sent Garcia el primer sobirà a perdre la seva corona. Els seus germans Sanç i Alfons es van apoderar del regne (1071) i se'l van repartir entre ells, sent Garcia bandejat a la cort del rei de la taifa de Sevilla, Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid. A la mort de Sanç (1072), Garcia va recuperar el seu regne, però convocat pel seu germà Alfons, llavors ja rei de Lleó i Castella, va ser capturat (1073) i enviat al castell de Lluna, on va romandre reclòs fins a la seva mort, ocorreguda disset anys després (1090).
Garcia va ser el primer monarca a usar el títol de rei de Portugal, en 1071, quan va derrotar en la batalla de Pedroso al comte Nunó II de Portugal, comte de Portugal i últim sobirà de la casa de Vímara Peres, que s'havia alçat en 1070 contra el rei Garcia.
Precedit per: Ferran I | Rei de Galícia 1065-1071 i 1072-1073 | Succeït per: Sanç II (primer cop) Alfons VI (segon cop) |