Vagina

Infotaula anatomiaVagina
Detalls
Llatívagina Modifica el valor a Wikidata
Part deaparell reproductor femení i vulva Modifica el valor a Wikidata
artèria uterina Modifica el valor a Wikidata
Retorn venós
plexe venós vaginal Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD014621 Modifica el valor a Wikidata
TAA09.1.04.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 19949 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1264
EB Onlinescience/vagina Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica
Aparell reproductor femení: 1. Trompa de Fal·lopi, 2. Ovari, 5. Glàndules de Skene, 7. Clítoris, 8. Vestíbul de la vulva, 9. Llavi menor, 10. Llavi major, 11. Fímbria o franja ovàrica, 13. Úter, 14. Fòrnix, 15. Coll uterí, 17. Vagina.
3. Bufeta urinària, 4. Símfisi púbica, 6. Uretra, 12. Còlon sigmoide, 16. Recte, 18. Anus

La vagina és un òrgan de l'aparell reproductor femení en els mamífers.[1] Té forma de conducte que s'estén entre la vulva i l'úter. Aquest s'utilitza per expulsar la menstruació, practicar el coit i eventualment per a donar a llum.[1] En el cas de l’espècie humana, aquest conducte s'utilitza també en altres pràctiques sexuals que poden no estar orientades a la reproducció.

La vagina és un òrgan molt musculós i elàstic,[1] ric en fibres de col·lagen, i relativament innervat en comparació amb la vulva. La seva superfície està colonitzada per múltiples espècies bacterianes i fúngiques, que conviuen en l'ecosistema de la flora vaginal i on predominen les espècies del gènere Lactobacillus, que li confereixen un pH baix. Aquesta aciditat impedeix l'entrada a l'organisme d'agents patògens.

La vagina, com les altres mucoses, necessita una certa humectació, per la qual cosa produeix contínuament fluix vaginal. Aquesta flora vaginal pot veure's minvada o modificada a causa de dutxes vaginals, abús de compreses i tampons, malalties de transmissió sexual o infeccions. Aquestes situacions poden donar quadres més o menys greus de candidosi, tricomonosi, vaginosi bacteriana, etcètera.

Etimologia i definició

El terme vagina prové del llatí vāgīna, que significa "beina" o "boina".[2] La vagina també es pot anomenar canal del part en el context de l'embaràs i part.[3][4] Encara que pel seu diccionari i definicions anatòmiques, el terme vagina es refereix exclusivament a l'estructura interna específica, s'utilitza col·loquialment per referir-se a la vulva o a les dues vagina i vulva.[5][6]

L'ús del terme vagina per significar "vulva" pot suposar confusió mèdica o legal; per exemple, la interpretació d'una persona de la seva ubicació pot no coincidir amb la interpretació d'una altra persona de la ubicació.[5][7] Mèdicament, una descripció de la vagina és que és el canal entre l'himen (o les restes de l'himen) i el coll uterí, mentre que una descripció legal és que comença a la vulva (entre els llavis).[5] Pot ser que l'ús incorrecte del terme vagina es deu al fet que no es va pensar tant en l'anatomia dels genitals femenins com s'ha fet en l'estudi dels genitals masculins, i que això ha contribuït a l'absència de vocabulari correcte per als genitals femenins externs tant entre el públic en general com professionals de la salut. Com que una millor comprensió dels genitals femenins pot ajudar a combatre els danys sexuals i psicològics pel que fa al desenvolupament femení, els investigadors avalen la terminologia correcta per a la vulva.[7][8][9]

Estructura

Anatomia general

La vagina humana és un canal elàstic i muscular que s'estén des de la vulva fins al coll uterí.[10][11] L'obertura de la vagina es troba al triangle urogenital. El triangle urogenital és el triangle frontal del perineu i també consta de l'obertura uretral i les parts associades dels genitals externs.[12] El canal vaginal viatja cap amunt i cap enrere, entre la uretra per davant i el recte a la part posterior. A prop de la vagina superior, el coll uterí sobresurt a la vagina per la seva superfície frontal amb un angle aproximadament de 90 graus.[13] La vagina i la uretral les obertures estan protegides pels llavis.[14]

Quan no s'excita sexualment, la vagina és un tub col·lapsat, amb les parets frontal i posterior col·locades juntes. Les parets laterals, especialment la seva zona mitjana, són relativament més rígides. Per això, la vagina col·lapsada té una secció transversal en forma d'H.[11][15] Darrere, la vagina superior està separada del recte per [ [bossa recto-uterina]], la vagina mitjana pel teixit connectiu solt, i la vagina inferior pel cos perineal.[16] On el lumen vaginal envolta el coll uterí de l'úter, es divideix en quatre regions contínues (fornices vaginals); aquests són els fòrnix anterior, posterior, lateral dret i lateral esquerre.[10][11] El fòrnix posterior és més profund que el fòrnix anterior.[11]

El suport de la vagina són els seus músculs i lligaments del terç superior, mitjà i inferior. El terç superior són els músculs elevador de l'ani, i els lligaments transcervical, pubocervical i sacrocervical.[10][17] És compatible amb les parts superiors del lligament cardinals i el parametri.[18] El terç mitjà de la vagina implica el diafragma urogenital.[10] Està recolzat pels músculs elevadors de l'ani. i la part inferior dels lligaments cardinals.[18] El terç inferior està recolzat pel cos perineal,[18] The lower third is supported by the perineal body,[10][19] o l'urogenital i diafragma pèlvics.[20] El terç inferior també es pot descriure com el suport del cos perineal i la part pubovaginal del múscul elevador de l'ani.[17]

Obertura vaginal i himen

L'obertura vaginal (també coneguda com a introitus vaginal i el llatí ostium vaginae)[21][22] es troba a l'extrem posterior del vestíbul vulval, darrere del obertura uretral. L'obertura a la vagina normalment està enfosquida pels llavis menors (llavis interns), però pot quedar exposat després del part vaginal.[23]

L'himen és una fina capa de teixit mucosal que envolta o cobreix parcialment l'obertura vaginal.[11] Els efectes de les relacions sexuals|coits]] i el part a l'himen varien. Quan es trenca, pot desaparèixer completament o poden persistir restes conegudes com a carunculae myrtiformes. En cas contrari, sent molt elàstic, pot tornar a la seva posició normal.[24] A més, l'himen pot estar lacerat per malalties, lesions, examen mèdic, masturbació o exercici físic. Per aquestes raons, la virginitat no es pot determinar definitivament examinant l'himen.[24][25]

Variacions i mida

La longitud de la vagina varia entre les dones en edat fèrtil. A causa de la presència del coll uterí a la paret frontal de la vagina, hi ha una diferència de longitud entre la paret frontal, d'aproximadament 7,5cm de llarg, i la paret posterior, d'aproximadament 9cm llarg.[11][26] Durant l'excitació sexual, la vagina s'expandeix tant en longitud com en amplada. Si una dona està dreta, el canal vaginal apunta cap amunt-enrere i forma un angle d'aproximadament 45 graus amb l'úter.[11][19] L'obertura vaginal i l'himen també varien de mida; en els nens, tot i que l'himen apareix habitualment en forma de crecent, són possibles moltes formes.[11][27]

Il·lustració anatòmica dibuixada tal com es descriu a la llegenda
Una il·lustració que mostra una porció retallada de la vagina i el tracte genital femení superior (només es mostra un ovari i una trompa de Fal·lopi). Es poden veure plecs circulars (també anomenats rugae) de la mucosa vaginal.

Desenvolupament

La placa vaginal és el precursor de la vagina.[28] Durant el desenvolupament, la placa vaginal comença a créixer on els extrems fusionats dels conductes paramesonefricss (conductes de Müller) entren a la paret posterior de el sinus urogenital com el tubercle sinusal. A mesura que la placa creix, separa significativament el coll uterí i el si urogenital; eventualment, les cèl·lules centrals de la placa es descomponen per formar el Lumen vaginal.[28] Això sol passar entre la vint i la vint-i-quatrena setmana de desenvolupament. Si el lumen no es forma, o està incomplet, es poden formar membranes conegudes com a septe vaginal a través o al voltant del tracte, provocant l'obstrucció del tracte de sortida més tard en la vida.[28]

Hi ha opinions contradictòries sobre l'origen embriològic de la vagina. L'opinió majoritària és la descripció de Koff de 1933, que postula que els dos terços superiors de la vagina s'originen a la part caudal del conducte de Müller, mentre que la part inferior de la vagina es desenvolupa a partir del si urogenital.[29][30] Altres vistes són la descripció de Bulmer de 1957 que l'epiteli vaginal deriva únicament de l'epiteli del sinus urogenital,[31] i de la investigació de Witschi de 1970, que va reexaminar la descripció de Koff i va concloure que els bulb sinoginals són els mateixos que les parts inferiors del Wolffian ducts.[30][32] Witschi's view is supported by research by Acién et al., Bok and Drews.[30][32] Robboy et al. reviewed Koff and Bulmer's theories, and support Bulmer's description in light of their own research.[31] The debates stem from the complexity of the interrelated tissues and the absence of an animal model that matches human vaginal development.[31][33] La visió de Witschi està recolzada per la investigació d'Acién et al., Bok i Drews.[30][32] Robboy et al. van revisar les teories de Koff i Bulmer, i donen suport a la descripció de Bulmer a la llum de la seva pròpia investigació.[31][33] Per això, l'estudi del desenvolupament vaginal humà està en curs i pot ajudar a resoldre les dades conflictives.[30]

Microanatomia

Ampliació mitjana micrografia d'una diapositiva H&Eed que mostra una part de la paret vaginal. Es pot observar Epiteli escamoss estratificat i teixit conjuntiu subjacent. No es mostren les capes musculars més profundes. La línia negra apunta a un plec de la mucosa.

La paret vaginal des de la llum cap a l'exterior consisteix en primer lloc per una mucosa d'epiteli escatós estratificat que no està queratinitzat, amb una làmina propria (una fina capa de teixit connectiu) a sota. En segon lloc, hi ha una capa de múscul llis amb feixos de fibres circulars internes a les fibres longitudinals (les que corren longitudinalment). Finalment, hi ha una capa externa de teixit conjuntiu anomenada adventicia. Alguns textos enumeren quatre capes comptant les dues subcapes de la mucosa (epiteli i làmina pròpia) per separat.[34][35]

La capa muscular llisa dins de la vagina té una força contractiva feble que pot crear una mica de pressió al lumen de la vagina; una força contractiva molt més forta, com durant el part, prové dels músculs del sòl pèlvic que estan units a l'adventicia al voltant de la vagina.[36]

La làmina pròpia és rica en vasos sanguinis i canals limfàtics. La capa muscular està formada per fibres musculars llises, amb una capa externa de múscul longitudinal, una capa interna de múscul circular i fibres musculars obliqües entre elles. La capa externa, l'adventicia, és una capa fina i densa de teixit connectiu i es barreja amb teixit connectiu laxo que conté vasos sanguinis, vasos limfàticss i fibres nervioses que es troben entre els òrgans pèlvics.[13][35][26] La mucosa vaginal està absent de glàndules. Forma plecs (crestes transversals o rugae), que són més destacats al terç extern de la vagina; la seva funció és proporcionar a la vagina una superfície augmentada per a l'extensió i estirament.[10][11]

L'epiteli de l'ectocèrvix (la part del coll uterí que s'estén a la vagina) és una extensió de l'epiteli vaginal i comparteix un límit amb aquest.[37] L'epiteli vaginal està format per capes de cèl·lules, incloses les cèl·lules basals, les cèl·lules parabasals, les cèl·lules planes escamoses superficials i les cèl·lules intermèdies.[38] La capa basal de l'epiteli és la més activa mitòticament i reprodueix noves cèl·lules.[39] Les cèl·lules superficials descamació contínuament i les cèl·lules basals les substitueixen.[11][15][40] Els Estrògens indueixen les cèl·lules intermèdies i superficials a omplir-se de glicogen. Les cèl·lules de la capa basal inferior passen de l'activitat metabòlica activa a la mort (apoptosi). En aquestes capes mitjanes de l'epiteli, les cèl·lules comencen a perdre els seus mitocondris i altres orgànulss.[39][41]

Sota la influència dels estrògens materns, la vagina d'un nounat està revestida per un epiteli escamós estratificat gruixut (o mucosa) durant dues o quatre setmanes després del naixement. Des de llavors fins a la pubertat, l'epiteli es manté prim amb només unes poques capes de cèl·lules cuboïdals sense glucogen.[40][42] L'epiteli també té poques rugas i és de color vermell abans de la pubertat.[5] Quan comença la pubertat, la mucosa s'engrossí i torna a convertir-se en epiteli escamós estratificat amb cèl·lules que contenen glucogen, sota la influència de l'augment dels nivells d'estrògens de la nena.[40] Finalment, l'epiteli s'aprima a partir de la menopausa i finalment deixa de contenir glucogen, a causa de la manca d'estrògens.[11][15][43]

Les cèl·lules escamoses aplanades són més resistents tant a l'abrasió com a la infecció.[42] La permeabilitat de l'epiteli permet una resposta eficaç del sistema immunitari ja que els anticossos i altres sistemes immunitaris els components poden arribar fàcilment a la superfície.[44] L'epiteli vaginal és diferent del teixit similar de la pell. L'epidermis de la pell és relativament resistent a l'aigua perquè conté alts nivells de lípids. L'epiteli vaginal conté nivells més baixos de lípids. Això permet el pas d'aigua i de substàncies solubles en aigua a través del teixit.[44]

La queratinització es produeix quan l'epiteli està exposat a l'atmosfera externa seca.[11] En circumstàncies anormals, com en el prolapse d'òrgans pèlvics, la mucosa pot estar exposada a l'aire, convertint-se en sec i queratinitzat.[45]

Aportació de sang i nervis

La sang es subministra a la vagina principalment a través de l'artèria vaginal, que emergeix d'una branca de l'artèria ilíaca interna o de l'artèria uterina.[10][46] La vagina artèries anastamose (s'uneixen) al costat de la vagina amb la branca cervical de l'artèria uterina; això forma les artèria àzygos,[46] que es troba a la línia mitjana de la vagina anterior i posterior.[16] Altres artèries que irriguen la vagina. inclouen l'artèria rectal mitjana i l'artèria pudendal interna,[11] totes les branques de l'artèria ilíaca interna.[16] Tres grups de vasos limfàtics els acompanyen. artèries; el grup superior acompanya les branques vaginals de l'artèria uterina; un grup mitjà acompanya les artèries vaginals; i el grup inferior, que drena la limfa de l'àrea fora de l'himen, drena als ganglis limfàtics inguinalss.[47] El noranta-cinc per cent del sistema limfàtic els canals de la vagina es troben a 3 mm de la superfície de la vagina.[48]

Dues venes principals drenen sang de la vagina, una a l'esquerra i una altra a la dreta. Aquests formen una xarxa de venes més petites, el plexe venós vaginal, als costats de la vagina, connectant-se amb plexes venosos similars del úter, bufeta , i recte. Aquests finalment drenen a les vena ilíaca internas.[16]

El subministrament nerviós de la vagina superior és proporcionat per les àrees simpàtic i parasimpàtic del plexe pèlvic. La vagina inferior és subministrada pel nervi pudendal.[11][16]

Funció

Secrecions

Les secrecions vaginals provenen principalment de l'úter, el coll uterí i l'epiteli vaginal, a més de la minúscula lubricació vaginal de la glàndula de Bartholin després de l'excitació sexual.[11] És necessita poca secreció vaginal per humitejar la vagina; les secrecions poden augmentar durant l'excitació sexual, a mitjan o una mica abans de la menstruació, o durant l'embaràs.[11] La menstruació (també coneguda com a "període" o "mensual"). ") és la descàrrega regular de sang i teixit mucosal (conegut com a menstruació) de l'revestiment intern de l'úter a través de la vagina.[49] La membrana mucosa vaginal varia en gruix i composició durant el cicle menstrual,[50] que és el canvi natural i regular que es produeix al sistema reproductor femení (específicament a l'úter i ovaris) que fa possible l'embaràs.[51][52] Diferents productes d'higiene com ara tampóns, copa menstrual i tovallons higiènics estan disponibles per absorbir o capturar la sang menstrual.[53]

Les glàndules de Bartholin, situades a prop de l'obertura vaginal, es van considerar originalment la font principal per a la lubricació vaginal, però un examen posterior va demostrar que només proporcionen unes quantes gotes de moc.[54]

La lubricació vaginal es proporciona principalment per filtracions de plasma conegudes com a transsudat de les parets vaginals. Inicialment es forma com a gotetes semblants a la suor, i és causada per l'augment de la pressió del líquid al teixit de la vagina (vasocongestió), donant lloc a l'alliberament de plasma com a transudat dels capil·lars a través de la vagina. epiteli.[54][55][56]

Abans i durant l'ovulació, les glàndules mucoses dins del coll uterí segreguen diferents variacions de moc, que proporciona un entorn alcalí fèrtil al canal vaginal que és favorable a la supervivència de esperma.[57] Després de la menopausa, la lubricació vaginal disminueix de manera natural.[58]

Estimulació sexual

Les terminacions nervioses de la vagina poden proporcionar sensacions agradables quan la vagina s'estimula durant l'activitat sexual. Les dones poden obtenir plaer d'una part de la vagina, o d'una sensació de proximitat i plenitud durant la penetració vaginal.[59] Com que la vagina no és rica en terminacions nervioses, les dones sovint no reben prou estimulació sexual, o orgasme, només de la penetració vaginal.[59][60][61] Tot i que la literatura cita habitualment una major concentració de terminacions nervioses i, per tant, una major sensibilitat prop de l'entrada vaginal (el terç exterior o terç inferior),[60][61][62] alguns exàmens científics de la innervació de la paret vaginal indiquen que no hi ha cap àrea única amb una major densitat de terminacions nervioses.[63][64] Altres investigacions indiquen que només algunes dones tenen una major densitat de terminacions nervioses a la paret vaginal anterior.[63][65] A causa de les menys terminacions nervioses a la vagina, el dolor al part és molt més tolerable.[61][66][67]

El plaer es pot derivar de la vagina de diverses maneres. A més de la penetració del penis, el plaer pot provenir de la masturbació, digitació o posicions sexuals específiques (com ara la posició missioner o la posició sexual de les culleres).[68] Les parelles heterosexuals poden participar en la digitació com a forma de jocs preliminars per incitar a l'excitació sexual o com a acte d'acompanyament,[69][70] o com a tipus de control de la natalitat, o a preservar la virginitat.[71][72] Amb menys freqüència, poden utilitzar actes sexuals no penis-vaginals com a mitjà principal de plaer sexual.[70] En canvi, les lesbianes i altres dones que tenen relacions sexuals amb dones solen participar en la digitació com a principal forma d'activitat sexual.[73][74] La majoria de les dones requereixen estimulació directa del clítoris fins a l'orgasme.[60][61] El clítoris té un paper important en l'estimulació vaginal. És un òrgan sexual d'estructura multiplanar que conté una gran quantitat de terminacions nervioses, amb una gran adherència a l'arc púbic i un extens teixit de suport als llavis. Les investigacions indiquen que forma un cúmul de teixits amb la vagina. Aquest teixit és potser més extens en algunes dones que en altres, cosa que pot contribuir als orgasmes experimentats per via vaginal.[73][74] Algunes dones i parelles utilitzen joguines sexuals, com ara un vibrador o un consolador, per al plaer vaginal.[75]

La majoria de les dones requereixen estimulació directa del clítoris fins a l'orgasme.[60][61] El clítoris té un paper important en l'estimulació vaginal. És un òrgan sexual d'estructura multiplanar que conté una gran quantitat de terminacions nervioses, amb una gran adherència a l'arc púbic i un extens teixit de suport als llavis. Les investigacions indiquen que forma un cúmul de teixits amb la vagina. Aquest teixit és potser més extens en algunes dones que en altres, cosa que pot contribuir als orgasmes experimentats per via vaginal.[60][76][77]

Durant l'excitació sexual, i particularment l'estimulació del clítoris, les parets de la vagina es lubriquen. Això comença després de deu a trenta segons d'excitació sexual, i augmenta en quantitat com més temps s'excita la dona.[78] Redueix la fricció o les lesions que es poden produir per la inserció del penis a la vagina o una altra penetració de la vagina durant l'activitat sexual. La vagina s'allarga durant l'excitació i pot continuar allargant-se com a resposta a la pressió; a mesura que la dona s'excita completament, la vagina s'expandeix en llargada i amplada, mentre que el coll uterí es retrau.[78][79] Amb els dos terços superiors de la vagina s'expandeixen i s'allarguen, l'úter puja cap a la pelvis més gran i el coll uterí s'eleva per sobre del sòl vaginal, donant lloc a una tenda de campanya del pla vaginal mitjà.[78] Això es coneix com l'efecte tenda o globus.[80] Com les parets elàstiques de la vagina estirar o contreure , amb el suport dels músculs pèlvics, per envoltar el penis inserit (o un altre objecte),[63] això crea fricció per al penis i ajuda a fer que un home experimenti orgasme i ejaculació , que al seu torn permet la fertilització.[81]

Una àrea de la vagina que pot ser una zona erògena és el punt G. Normalment es defineix com estar situat a la paret anterior de la vagina, a un parell o pocs centímetres de l'entrada, i algunes dones experimenten un plaer intens, i de vegades un orgasme, si aquesta zona s'estimula durant l'activitat sexual.[63][65] Un orgasme del punt G pot ser responsable de l'ejaculació femenina, cosa que fa que alguns metges i investigadors creguin que el plaer del punt G prové de la [[glàndula de Skene] ]s, una homòleg femení de la pròstata, en lloc de qualsevol punt particular de la paret vaginal; altres investigadors consideren que la connexió entre les glàndules de Skene i l'àrea del punt G és feble.[63][64][65] El punt G l'existència (i l'existència com a estructura diferent) encara està en disputa perquè els informes de la seva ubicació poden variar d'una dona a una altra, sembla inexistent en algunes dones i es planteja la hipòtesi que és una extensió del clítoris i, per tant, la raó de orgasmes experimentats per via vaginal.[63][66][77]

Part

La vagina és el canal de part per al part d'un nadó. Quan s'acosta el part, poden aparèixer diversos signes, com ara secreció vaginal i ruptura de membranes (ruptura d'aigua). Aquest últim dóna lloc a un brot o petit corrent de líquid amniòtic de la vagina.[82] El trencament d'aigua es produeix amb més freqüència a l'inici del part. Passa abans del part si hi ha una ruptura prematura de membranes, que es produeix en el 10% dels casos.[83] Entre les dones que donen a llum per primera vegada, contraccions de Braxton Hicks es confonen amb contraccions reals,[84] però en canvi són una manera perquè el cos es prepari per al veritable treball. No indiquen l'inici del part,[85] però solen ser molt forts els dies previs al part.[84][85]

A mesura que el cos es prepara per al part, el coll uterí s'estova, esprima, es mou cap endavant per mirar cap al davant i comença a obrir-se. Això permet que el fetus s'instal·li a la pelvis, un procés conegut com a alleugeriment.[86] A mesura que el fetus s'instal·la a la pelvis, el dolor del nervi ciàtic Es pot produir un augment de la secreció vaginal i un augment de la freqüència urinaria.[86] Tot i que és més probable que es produeixi un alleugeriment després que hagi començat el part per a les dones que han donat a llum abans, pot passar deu a catorze dies abans del part en dones que pateixen el part per primera vegada.[87]

El fetus comença a perdre el suport del coll uterí quan comencen les contraccions. Amb la dilatació cervical que arriba als 10 cm per acomodar el cap del fetus, el cap es mou de l'úter a la vagina.[82][88] L'elasticitat de la vagina li permet estirar-se a moltes vegades el seu diàmetre normal per tal de donar a llum el nen..[89]

Els parts vaginals són més freqüents, però si hi ha risc de complicacions es pot realitzar una cesària (cesària).[90] La mucosa vaginal presenta una acumulació anormal de líquid (edematosa) i és prima, amb poques rugas, una mica després del naixement. La mucosa s'espesseix i les rugoses tornen en aproximadament tres setmanes un cop els ovaris recuperen la funció habitual i es restableix el flux d'estrògens. L'obertura vaginal s'obre i es relaxa, fins que torna al seu estat aproximat abans de l'embaràs sis a vuit setmanes després del part, conegut com a període postpart; tanmateix, la vagina continuarà sent més gran que abans.[91]

Després del part, hi ha una fase de secreció vaginal anomenada loquis que pot variar significativament en la quantitat de pèrdua i la seva durada, però pot durar fins a sis setmanes.[92]

Microbiota vaginal

Tinció de Gram de lactobacils i cèl·lules epitelials escamoses en hisop vaginal. Ampliació original = 1.000

La flora vaginal és un ecosistema complex que canvia al llarg de la vida, des del naixement fins a la menopausa. La microbiota vaginal resideix a la capa més externa de l'epiteli vaginal.[44] Aquest microbioma consta d'espècies i gèneres, que normalment no causen símptomes ni infeccions en dones amb immunitat normal. El microbioma vaginal està dominat per les espècies Lactobacillus.[93] Aquestes espècies metabolitzen el glucogen, descomponent-lo en sucre. Els Lactobacils metabolitzen el sucre en glucosa i àcid làctic.[94] Sota la influència d'hormones, com els estrògens, la progesterona i l'hormona fol·liculo-estimulant (FSH), l'ecosistema vaginal pateix canvis cíclics o periòdics.[94]

Importància clínica

Exàmens pèlvics

Un espécul vaginal bivalvulat de plàstic d'un sol ús utilitzat en l' exploració ginecològica
Un cervix normal d'un adult vist a través de la vagina ( per vaginam o PV) utilitzant un espécul vaginal bivalvat. Les fulles de l'espécul estan per sobre i per sota i es veuen parets vaginals esteses a l'esquerra i a la dreta.

La salut vaginal es pot avaluar durant un examen pèlvic, juntament amb la salut de la majoria dels òrgans del sistema reproductor femení.[95][96][97] Aquests exàmens poden incloure la prova Papanicolau (o frotis cervical). Als Estats Units, es recomana la prova de Papanicolau a partir dels 21 anys fins als 65.[98] Tanmateix, altres països no recomanen la prova de Papanicolau a dones no sexualment actives.[99] Les directrius sobre la freqüència varien de cada tres a cinc anys.[99][100][101] L'examen pèlvic rutinari a dones que no estan embarassades i que no presenten símptomes pot ser més perjudicial que beneficiós.[102] Una troballa normal durant l'examen pèlvic d'una dona embarassada és un to blavós a la paret vaginal.[95]

Els exàmens pèlvics es realitzen amb més freqüència quan hi ha símptomes inexplicables de secreció, dolor, sagnat inesperat o problemes urinaris.[95][103][104]

Durant un examen pèlvic, s'avalua l'obertura vaginal per a la posició, la simetria, la presència de l'himen i la forma. La vagina és avaluada internament per l'examinador amb els dits enguantats, abans d'introduir l'espècul, per observar la presència de qualsevol debilitat, grumolls o nòduls. S'observa inflamació i secreció si hi ha. Durant aquest temps, es palpen les glàndules de Skene i Bartolin per identificar anomalies en aquestes estructures. Un cop finalitzat l'examen digital de la vagina, s'insereix acuradament l'espècul, un instrument per visualitzar les estructures internes per fer visible el coll uterí.[95] L'examen de la vagina també es pot fer durant una cerca de cavitats.[105]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Vagina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Oxford Dictionary of English. Oxford University Press, 2010, p. 1962. ISBN 978-0-19-957112-3. 
  3. ↑ Macmillan Publishers. Health in the New Millennium: The Smart Electronic Edition (S.E.E.), 1998, p. 297. ISBN 978-1-57259-171-4. 
  4. ↑ Random House Reference. American Medical Association Concise Medical Encyclopedia, 2006, p. 96. ISBN 978-0-375-72180-9. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Cambridge University Press. Forensic Gynaecology, 2014, p. 65. ISBN 978-1-107-06429-4. 
  6. ↑ Rutgers University Press. Health Humanities Reader, 2014, p. 231–232. ISBN 978-0-8135-7367-0.  Arxivat 2024-06-30 a Wayback Machine.
  7. ↑ 7,0 7,1 Human Sexuality: Personality and Social Psychological Perspectives. Springer Science & Business Media, 2012, p. 175. ISBN 978-1-4684-3656-3.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  8. ↑ Human Sexuality: Personality and Social Psychological Perspectives. SAGE Publications, 2007, p. 265–266. ISBN 978-1-5063-2012-0. «Little thought apparently has been devoted to the nature of female genitals in general, likely accounting for the reason that most people use incorrect terms when referring to female external genitals. The term typically used to talk about female genitals is vagina, which is actually an internal sexual structure, the muscular passageway leading outside from the uterus. The correct term for the female external genitals is vulva, as discussed in chapter 6, which includes the clitoris, labia majora, and labia minora.»  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  9. ↑ Psychopathology in Women: Incorporating Gender Perspective into Descriptive Psychopathology. Springer, 2014, p. 250. ISBN 978-3-319-05870-2. «In addition, there is a current lack of appropriate vocabulary to refer to the external female genitals, using, for example, 'vagina' and 'vulva' as if they were synonyms, as if using these terms incorrectly were harmless to the sexual and psychological development of women.'»  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Clinical Anatomy: An Illustrated Review with Questions and Explanations. Lippincott Williams & Wilkins, 2004, p. 98. ISBN 978-0-7817-4316-7.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  11. ↑ 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 11,12 11,13 11,14 11,15 DC Dutta's Textbook of Gynecology. JP Medical Ltd, 2014, p. 2–7. ISBN 978-93-5152-068-9.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  12. ↑ Gray's Basic Anatomy E-Book. Elsevier Health Sciences, 2016, p. 246. ISBN 978-0-323-50850-6.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Functional Anatomy of the Female Sex Organs». A: Cancer and Sexual Health. Springer, 2011, p. 13, 20–21. ISBN 978-1-60761-915-4. 
  14. ↑ «Reproductive Choices». A: Health and Wellness for Life. Human Kinetics 10%, May 15, 2009, p. 221. ISBN 978-0-7360-6850-5. 
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Obstetrics and Gynecology. Lippincott Williams & Wilkins, 2010, p. 37. ISBN 978-0-7817-8807-6. «Because the vagina is collapsed, it appears H-shaped in cross section.»  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Gray's anatomy : the anatomical basis of clinical practice. 40th. London: Churchill Livingstone, 2008, p. 1281–4. ISBN 978-0-8089-2371-8. 
  17. ↑ 17,0 17,1 Atlas of Pelvic Anatomy and Gynecologic Surgery - E-Book. Elsevier Health Sciences, 2011, p. 582. ISBN 978-1-4557-1068-3.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Oxford Desk Reference: Obstetrics and Gynaecology. OUP Oxford, 2011, p. 472. ISBN 978-0-19-162087-4.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  19. ↑ 19,0 19,1 Manual of Obstetrics. 3rd. Elsevier, 2011, p. 1–16. ISBN 978-81-312-2556-1. 
  20. ↑ Netter Collection of Medical Illustrations: Reproductive System E-Book. Elsevier Health Sciences, 2011, p. 443. ISBN 978-1-4377-3648-9.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  21. ↑ Ricci, Susan Scott; Kyle, Terri. Maternity and Pediatric Nursing. Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins, 2009, p. 77. ISBN 978-0-78178-055-1.  Arxivat de gener 7, 2024, a Wayback Machine.
  22. ↑ Zink, Christopher. Dictionary of Obstetrics and Gynecology. De Gruyter, 2011, p. 174. ISBN 978-3-11085-727-6.  Arxivat 2024-06-30 a Wayback Machine.
  23. ↑ DC Dutta's Textbook of Gynecology. JP Medical Ltd, 2014, p. 2–7. ISBN 978-93-5152-068-9.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  24. ↑ 24,0 24,1 Simpson's Forensic Medicine. 11th. London: Arnold, 1997, p. 114. ISBN 978-0-7131-4452-9. 
  25. ↑ Protocols clínics en ginecologia pediàtrica i juvenil. Parthenon, 2004, p. 131. ISBN 978-1-84214-199-1. 
  26. ↑ 26,0 26,1 Essential Anatomy and Physiology in Maternity Care. Elsevier Health Sciences, 2005, p. 157–158. ISBN 978-0-443-10041-3.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  27. ↑ «Physical Examination of the Child and Adolescent». A: Evaluation of the Sexually Abused Child: A Medical Textbook and Photographic Atlas. 2nd. Oxford University Press, 2000, p. 61–65. ISBN 978-0-19-974782-5. 
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 John Wiley & Sons. =PA423 Dewhurst's Textbook of Obstetrics and Ginecologia, 2012, p. 423. ISBN 978-0-470-65457-6.  Arxivat 2024-06-30 a Wayback Machine.
  29. ↑ Pathology of the Cervix. Springer Science & Business Media, 2017, p. 2–3. ISBN 978-3-319-51257-0.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 Environmental Impacts on Reproductive Health and Fertility. Cambridge University Press, 2010, p. 33. ISBN 978-1-139-48484-8.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 «New insights into human female reproductive tract development». Differentiation, vol. 97, 2017, pàg. 9–22. DOI: 10.1016/j.diff.2017.08.002. PMC: 5712241. PMID: 28918284.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 Female Genital Tract Congenital Malformations: Classification, Diagnosis and Management. Springer Science & Business Media, 2015, p. 8. ISBN 978-1-4471-5146-3.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  33. ↑ 33,0 33,1 Blaustein's Pathology of the Female Genital Tract. Springer Science & Business Media, 2013, p. 132. ISBN 978-1-4757-3889-6.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  34. ↑ Pathology of the Vulva and Vagina. Springer Science+Business Media, 2012, p. 6–7. ISBN 978-0-85729-757-0.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  35. ↑ 35,0 35,1 Oxford Desk Reference: Obstetrics and Gynaecology. Oxford University Press, 2011, p. 471. ISBN 978-0-19-162087-4.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  36. ↑ «The Female Sexual Response: Anatomy and Physiology of Sexual Desire, Arousal, and Orgasm in Women». A: Management of Sexual Dysfunction in Men and Women (en anglès). Springer New York, 2016, p. 202. DOI 10.1007/978-1-4939-3100-2_18. ISBN 978-1-4939-3099-9. 
  37. ↑ «Structure and function of intercellular junctions in human cervical and vaginal mucosal epithelia.». Biology of Reproduction, vol. 85, 1, July 2011, pàg. 97–104. DOI: 10.1095/biolreprod.110.090423. PMC: 3123383. PMID: 21471299.
  38. ↑ Modern Colposcopy Textbook and Atlas. Lippincott Williams & Wilkins, 2011. ISBN 978-1-4511-5383-5. 
  39. ↑ 39,0 39,1 Blaustein's Pathology of the Female Genital Tract. 5th. Springer, 2002, p. 154. ISBN 978-0-387-95203-1.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 Robboy's Pathology of the Female Reproductive Tract. Elsevier Health Sciences, 2009, p. 111. ISBN 978-0-443-07477-6.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  41. ↑ Reproductive and developmental toxicology. London: Academic Press, 2011, p. 1005. ISBN 978-0-12-382032-7. 
  42. ↑ 42,0 42,1 Guyton and Hall textbook of medical physiology. 12th. Philadelphia: Saunders/Elsevier, 2011, p. 993. ISBN 978-1-4160-4574-8. 
  43. ↑ ?id=4c0Hp3AOi8UC&pg=PA817 Fabricació farmacèutica Manual: producció i processos. John Wiley & Sons, 2008, p. 817. ISBN 978-0-470-25980-1.  Arxivat 2016-01-03 a Wayback Machine.
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 «The Structure of the Human Vaginal Stratum Corneum and its Role in Immune Defense» (en anglès). American Journal of Reproductive Immunology, vol. 71, 6, June 2014, pàg. 618–623. DOI: 10.1111/aji.12230. ISSN: 1600-0897. PMC: 4024347. PMID: 24661416.
  45. ↑ DC Dutta's Textbook of Gynecology. JP Medical Ltd, 2014, p. 206. ISBN 978-93-5152-068-9.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  46. ↑ 46,0 46,1 Vaginal Surgery for Incontinence and Prolapse. Springer Science & Business Media, 2007, p. 6. ISBN 978-1-84628-346-8.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  47. ↑ «Blood vessels, nerves and lymphatic drainage of the pelvis». A: Basic Human Anatomy: A Regional Study of Human Structure (en anglès). Dartmouth Medical School, 2008. 
  48. ↑ Cancer Management and Research, vol. 9, pàg. 351–362. DOI: 10.2147/CMAR.S119125. ISSN: 1179-1322. PMC: 5557121. PMID: 28848362.
  49. ↑ «Menstruation and the menstrual cycle fact sheet». Office of Women's Health, December 23, 2014. Arxivat de l'original el June 26, 2015. [Consulta: June 25, 2015].
  50. ↑ «Toxicologic pathology of the reproductive system». A: Reproductive and developmental toxicology. London: Academic Press, 2011, p. 1005. ISBN 978-0-12-382032-7. OCLC 717387050. 
  51. ↑ Human Physiology: An Integrated Approach. 6th. Glenview, IL: Pearson Education, 2013, p. 850–890. ISBN 978-0-321-75007-5. 
  52. ↑ Human Physiology: From Cells to Systems. 8th. Belmont, California: Cengage, 2013, p. 735–794. ISBN 978-1-111-57743-8. 
  53. ↑ Under Wraps: A History of Menstrual Hygiene Technology. Lexington Books, 2008, p. 1–181. ISBN 978-0-7391-1385-1.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  54. ↑ 54,0 54,1 Biology of Women. Cengage Learning, 2002, p. 32, 41–42. ISBN 978-0-7668-1142-3.  Arxivat de febrer 27, 2023, a Wayback Machine.
  55. ↑ Pelvic Floor Disorders. Elsevier Health Sciences, 2004, p. 20. ISBN 978-0-7216-9194-7.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  56. ↑ Handbook for Conducting Research on Human Sexuality. Psychology Press, 2012. ISBN 978-1-135-66340-7.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  57. ↑ Human Heredity: Principles and Issues. Updated. Cengage Learning, 2006, p. 153–154. ISBN 978-0-495-11308-9.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  58. ↑ Clinical Neurology of the Older Adult. Lippincott Williams & Wilkins, 2008, p. 230–232. ISBN 978-0-7817-6947-1.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  59. ↑ 59,0 59,1 Love, Sex and Everything in Between. Marshall Cavendish International Asia Pte Ltd, 2013, p. 76. ISBN 978-981-4516-78-5.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  60. ↑ 60,0 60,1 60,2 60,3 60,4 Sex and Society. 2. Marshall Cavendish Corporation, 2009, p. 590. ISBN 978-0-7614-7907-9.  Arxivat de febrer 26, 2023, a Wayback Machine.
  61. ↑ 61,0 61,1 61,2 61,3 61,4 Psychology Applied to Modern Life: Adjustment in the 21st Century. Cengage Learning, 2011, p. 386. ISBN 978-1-111-18663-0.  Arxivat de febrer 26, 2023, a Wayback Machine.
  62. ↑ Exploring the Dimensions of Human Sexuality. Jones & Bartlett Publishers, 2010, p. 126. ISBN 978-981-4516-78-5.  Arxivat de febrer 26, 2023, a Wayback Machine.
  63. ↑ 63,0 63,1 63,2 63,3 63,4 63,5 com/books?id=hm3aTuANFroC&pg=PA102 Explorant les dimensions de la sexualitat humana. Jones & Bartlett Publishers, 2014, p. 102–104. ISBN 978-1-4496-4851-0. 
  64. ↑ 64,0 64,1 «The G-Spot: A modern gynecologic myth». Am J Obstet Gynecol, vol. 185, 2, agost 2001, pàg. 359–62. DOI: 10.1067/mob.2001.115995. PMID: 11518892.
  65. ↑ 65,0 65,1 65,2 Human Sexuality: An Encyclopedia. Routledge, 2014, p. 229–231. ISBN 978-1-135-82509-6.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  66. ↑ 66,0 66,1 Clinical Manual of Sexual Disorders. American Psychiatric Pub, 2009, p. 258. ISBN 978-1-58562-905-3.  Arxivat de febrer 27, 2023, a Wayback Machine.
  67. ↑ Human Sexuality: From Cells to Society. Cengage Learning, 2012, p. 76. ISBN 978-0-618-75571-4.  Arxivat de febrer 27, 2023, a Wayback Machine.
  68. ↑ Discovery Series: Human Sexuality. Cengage Learning, 2012, p. 282–289. ISBN 978-1-111-84189-8.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  69. ↑ Sexuality Now: Embracing Diversity. 1st. Cengage Learning, 2018, p. 299. ISBN 978-1-337-67206-1.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  70. ↑ 70,0 70,1 An Invitation to Health. 1st. Cengage Learning, 2012, p. 296–297. ISBN 978-1-111-82700-7.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  71. ↑ The Marriage and Family Experience: Intimate Relationship in a Changing Society. Cengage Learning, 2010, p. 186. ISBN 978-0-534-62425-5. «La majoria de la gent està d'acord que mantenim la virginitat mentre ens abstenim de les relacions sexuals (vaginals). Però de tant en tant escoltem gent parlar de "virginitat tècnica" [...] Les dades indiquen que "una proporció molt significativa d'adolescents ha tingut experiència amb sexe oral, fins i tot si no han tingut relacions sexuals, i poden pensar en [...] Altres investigacions, especialment investigacions que estudien la pèrdua de la virginitat, informen que el 35% de les verges, definides com a persones que mai no han tingut relacions vaginals, han tingut, tanmateix, una o més altres formes d'activitat sexual heterosexual. (p. ex., sexe oral, sexe anal o masturbació mútua).»  Arxivat 2023-07-01 a Wayback Machine.
  72. ↑ Vegeu /books?id=d58z5hgQ2gsC&pg=PT290 272 Arxivat PT290 1 de maig de 2016, a Wayback Machine. i pàgina 301 Arxivat 2016-05-07 a Wayback Machine. per a dues definicions diferents d'exterior (la primera de les pàgines per a la definició de no penetració; segona de les pàgines per a la definició de no penetració del penis). Human Sexuality: From Cells to Society. 1st. Cengage Learning, 2012. ISBN 978-0-618-75571-4.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  73. ↑ 73,0 73,1 Sexuality Now: Embracing Diversity. Cengage Learning, 2009, p. 272. ISBN 978-0-495-60274-3.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  74. ↑ 74,0 74,1 Sexually Transmitted Infections: Diagnosis, Management, and Treatment. Jones & Bartlett Publishers, 2011, p. 329–330. ISBN 978-0-495-81294-4.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  75. ↑ The Big Book of Sex Toys. Quiver, 2009, p. 52. ISBN 978-1-59233-355-4.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  76. ↑ «Anatomy of the clitoris». The Journal of Urology, vol. 174, 4 Pt 1, October 2005, pàg. 1189–95. DOI: 10.1097/01.ju.0000173639.38898.cd. PMID: 16145367.
  77. ↑ 77,0 77,1 «Is the Female G-Spot Truly a Distinct Anatomic Entity?». The Journal of Sexual Medicine, vol. 9, 3, January 2012, pàg. 719–26. DOI: 10.1111/j.1743-6109.2011.02623.x. PMID: 22240236.
  78. ↑ 78,0 78,1 78,2 The Reproductive System at a Glance. John Wiley & Sons, 2014, p. 39. ISBN 978-1-118-60701-5.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  79. ↑ Color Atlas of Physiology. Thieme, 2011, p. 310. ISBN 978-1-4496-4851-0.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  80. ↑ Sexuality Now: Embracing Diversity. Cengage Learning, 2015, p. 271. ISBN 978-1-305-44603-8.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  81. ↑ The Pregnant Body Book. Penguin, 2011, p. 66–67. ISBN 978-0-7566-8712-0.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  82. ↑ 82,0 82,1 Linnard-Palmer, Luanne; Coats, Gloria. Safe Maternity and Pediatric Nursing Care (en anglès). F. A. Davis Company, 2017, p. 108. ISBN 978-0-8036-2494-8. 
  83. ↑ Blueprints Obstetrics and Gynecology. Lippincott Williams & Wilkins, 2013, p. 40. ISBN 978-1-4511-1702-8.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  84. ↑ 84,0 84,1 Maternal and Child Health Nursing: Care of the Childbearing and Childrearing Family. Lippincott Williams & Wilkins, 2013, p. 298. ISBN 978-1-4698-3322-4.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  85. ↑ 85,0 85,1 Raines, Deborah; Cooper, Danielle B. Braxton Hicks Contractions (en anglès). StatPearls Publishing, 2021.  Arxivat 2023-06-07 a Wayback Machine.
  86. ↑ 86,0 86,1 Forbes, Helen; Watt, Elizabethl. Jarvis's Health Assessment and Physical Examination (en anglès). 3. Elsevier Health Sciences, 2020, p. 834. ISBN 978-0-729-58793-8.  Arxivat 2024-06-30 a Wayback Machine.
  87. ↑ Maternity, Newborn, and Women's Health Nursing: Comprehensive Care Across the Lifespan. Lippincott Williams & Wilkins, 2008, p. 585–586. ISBN 978-0-7817-4254-2. 
  88. ↑ Hutchison, Julia; Mahdy, Heba; Hutchison, Justin. Stages of Labor (en anglès). StatPearls Publishing, 2022.  Arxivat 2022-09-28 a Wayback Machine.
  89. ↑ Clark–Patterson, Gabrielle; Domingo, Mari; Miller, Kristin «Biomechanics of pregnancy and vaginal delivery». Current Opinion in Biomedical Engineering, vol. 22, June 2022, pàg. 100386. DOI: 10.1016/j.cobme.2022.100386. ISSN: 2468-4511.
  90. ↑ «Pregnancy Labor and Birth». Office on Women's Health, U.S. Department of Health and Human Services, February 1, 2017. Arxivat de l'original el July 28, 2017. [Consulta: July 15, 2017].
  91. ↑ Maternity and Pediatric Nursing. Lippincott Williams & Wilkins, 2009, p. 431–432. ISBN 978-0-7817-8055-1. 
  92. ↑ «Lochia patterns among normal women: a systematic review.». Journal of Women's Health, vol. 21, 12, December 2012, pàg. 1290–4. DOI: 10.1089/jwh.2012.3668. PMID: 23101487.
  93. ↑ «Lactobacillus species as biomarkers and agents that can promote various aspects of vaginal health». Frontiers in Physiology, vol. 6, 2015, pàg. 81. DOI: 10.3389/fphys.2015.00081. ISSN: 1664-042X. PMC: 4373506. PMID: 25859220.
  94. ↑ 94,0 94,1 Pharmacology for Women's Health. Jones & Bartlett Publishers, 2010, p. 951–953. ISBN 978-1-4496-1073-9.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  95. ↑ 95,0 95,1 95,2 95,3 Health & physical assessment in nursing. Boston: Pearson, 2016, p. 665. ISBN 978-0-13-387640-6. 
  96. ↑ «NCI Dictionary of Cancer Terms». National Cancer Institute, February 2, 2011. Arxivat de l'original el September 14, 2018. [Consulta: January 5, 2018].
  97. ↑ Take Care of Yourself: The Complete Illustrated Guide to Medical Self-Care. Da Capo Press, 2013. ISBN 978-0-7867-5218-8.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  98. ↑ «CDC - Cervical Cancer Screening Recommendations and Considerations - Gynecologic Cancer Curriculum - Inside Knowledge Campaign» (en anglès americà). Centers for Disease Control and Prevention. Arxivat de l'original el January 19, 2018. [Consulta: January 19, 2018].
  99. ↑ 99,0 99,1 «Screening for cervical cancer: U.S. Preventive Services Task Force recommendation statement.». Annals of Internal Medicine, vol. 156, 12, September 2016, pàg. 880–91. DOI: 10.7326/0003-4819-156-12-201206190-00424. PMID: 22711081.
  100. ↑ «American Cancer Society, American Society for Colposcopy and Cervical Pathology, and American Society for Clinical Pathology Screening Guidelines for the Prevention and Early Detection of Cervical Cancer». Journal of Lower Genital Tract Disease, vol. 16, 3, 2012, pàg. 175–204. DOI: 10.1097/LGT.0b013e31824ca9d5. PMC: 3915715. PMID: 22418039.
  101. ↑ «Can Cervical Cancer Be Prevented?». American Cancer Society, November 1, 2017. Arxivat de l'original el December 10, 2016. [Consulta: January 7, 2018].
  102. ↑ «Screening pelvic examination in adult women: a clinical practice guideline from the American College of Physicians.». Annals of Internal Medicine, vol. 161, 1, July 1, 2014, pàg. 67–72. DOI: 10.7326/M14-0701. PMID: 24979451.[Free text]
  103. ↑ «Pelvic exam - About - Mayo Clinic» (en anglès). www.mayoclinic.org. Arxivat de l'original el January 5, 2018. [Consulta: January 4, 2018].
  104. ↑ Anatomy Workbook. World Scientific Publishing Company, 2007, p. 101. ISBN 978-981-256-906-6.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.
  105. ↑ Police Officer's Handbook: An Introductory Guide. Jones & Bartlett Learning, 2004, p. 80. ISBN 978-0-7637-4789-3.  Arxivat de juny 30, 2024, a Wayback Machine.

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
Cap
Crani o calavera · Front · Ull · Orella · Nas · Boca (Llavi · Llengua · Dent) · Mandíbula · Cara · Galta · Mentó
Coll
Clatell · Gola
Tronc
Extremitat
Braç · Colze · Avantbraç · Canell · Mà  · Dit (Polze · Índex · del mig · Anular · Petit)
Cama · Cuixa · Genoll · Natja · Panxell · Canyella · Taló · Turmell · Peu (Hàl·lux  · Planta)
Pell
  • Vegeu aquesta plantilla
Procediments quirúrgics als genitals femenins i altres procediments (cirurgia ginecològica) (ICD-9-CM V3 65–71, ICD-10-PCS 0U)
Annexos
Ovaris
  • Ooforectomia
  • Salpingooforectomia
Trompes de Fal·lopi
Úter
General:
  • Genitoplàstia
  • Histerectomia
  • Histerotomia
  • Evisceració pèlvica
  • Embolització arterial uterina
  • Transplantament uterí
Cavitat uterina:
  • Aspiració uterina
  • Histeroscopia
Endometri:
  • Ablació endometrial
  • Biòpsia endometrial
Miometri:
  • Miomectomia uterina
Coll uterí:
Vagina
  • Colpocleisi
  • Culdoscòpia
  • Culdocentesi
  • Episiotomia
    • Punt de marit
  • Himenotomia
  • Himenorrafia
  • Muntatge humit vaginal
  • Transplantament vaginal
  • Vaginectomia
Vulva
Imatge mèdica
Vegeu també: Modificació i mutilació genital
Registres d'autoritat